dilluns, 12 d’octubre del 2015

Amanida de formatge feta, meló i pernil amb vinagreta de mostassa i mel




Sé que una amanida que porta meló no fa massa pel mes d'octubre i que vaig una mica tard, però així aneu practicant per l'estiu que ve... (... .... ...).  A més, avui és 12 d'octubre (res a celebrar!✊) i alguna cosa havia de fer. La intensitat política d'aquests dies ha fet que hagi desatès una mica (o molt!) el blog, però aviat tornarà el fred i segurament és moment de tornar a la càrrega abans que arribin les properes eleccions.

També puc confessar que en realitat no és tan mala idea fer l'amanida que us proposo aquesta època, en primer lloc perquè uns dies fa calor i els altres comença a fer temperatura de tardor, i en segon lloc i la més important perquè és aquell mes en què encara hi ha meló al súper però a vegades no té gust de res. Com més gust tingui més bona serà l'amanida, evidentment! Però també és una bona opció per camuflar un meló d'aquells que "ni fu ni fa". 

INGREDIENTS (per unes 2 persones)

de l'amanida:
  • fulles d'enciam o barreja d'enciams
  • formatge feta (jo el compro natural a blocs i en poso uns dos dits)
  • meló (uns dos talls)
  • pernil salat (uns dos talls)
  • barreja de pipes
de la vinagreta:
  • ceba tendra (un quart o mitja depèn de la mida)
  • mostassa de Dijon
  • mel
  • vinagre de Mòdena
  • oli d’oliva
  • sal i pebre


 PROCEDIMENT
  1. Prepareu la vinagreta amb unes hores d’antelació a poder ser, per fer-ho talleu la ceba a dauets molt petits, poseu-les en un gotet amb el vinagre, l’oli, la sal i el pebre. Afegiu-hi també un parell de culleradetes de mostassa i de mel i deixeu-la macerar, la ceba perdrà la fortor amb el vinagre i deixarà un gustet molt guai. Sobretot no us passeu amb la sal! Penseu que l’amanida porta pernil salat (i les pipes depenent de quines compreu també, jo les poso sense sal) 
  2. Renteu bé les fulles d’enciam i escorreu-les. Talleu-les petites i poseu-les en un bol.
  3. Esmicoleu el formatge i afegiu-lo sobre l’enciam
  4. Talleu el pernil salat petit, de forma que no calgui tallar-lo al menjar i incorporeu-lo a l’amanida
  5. Talleu el meló a daus i afegiu-lo
  6. Serviu l’amanida freda i no hi incorporeu la vinagreta fins just abans de servir-la.

Superfàcil i apte per dies de cada dia o per quedar bé en un dinaret de col·legues. Ja direu què tal!

dimecres, 24 de juny del 2015

Coca de llardons



Ahir per celebrar la revetlla vaig fer unes quantes coques. Vam fer el típic sopar on tothom porta una cosa i vaig atrevir-me a fer una coca de crema per primera vegada. Tota una aventura que va acabar amb un final feliç i molt dolcet, quan perfeccioni la recepta ja la penjaré! ;)

També vaig fer una coca de llardons per petició popular,  i quan vaig anar a comprar els llardons a la carnisseria, ahir al matí mateix, em va sorprendre que la carnissera al·lucinés que els comprés amb tanta calma (eren quarts d'onze del matí). "Que són per fer una coca? I la faràs ara? Ja et donarà temps?", em deia.  Total, que vaig acabar explicant-li a la senyora com es fa la coca perquè la fes al plegar de la feina. Perquè és super senzilla de fer i molt ràpida, MOLT!

INGREDIENTS (per una coca petita*)
  • 1 làmina de pasta de full 
  • 125gr de llardons
  • 1 ou
  • sucre al gust
  • pinyons al gust

Si voleu fer la coca més gran, afegiu una altra làmina de pasta de full i feu servir doble quantitat de llardons. 

PROCEDIMENT
  1. Trinxeu els llardons amb l'ajuda d'una picadora o amb un morter
  2. Estireu la làmina de pasta de full, talleu-la per la meitat. Escampeu els llardons trinxats sobre una de les meitats i tapeu amb l'altra meitat.
  3. Aixafeu i estireu la massa amb l'ajuda d'un corró. Plegueu la massa i repetiu l'operació fins que els llardons i la pasta de full quedin integrats. Doneu forma
  4. Pinteu la coca amb un ou batut, repartiu els pinyons per sobre.
  5. Cobriu la coca amb el sucre, sigueu molt generosos!
  6. Poseu la coca al forn (prèviament escalfat) uns 5 minuts a 200 graus, i tot seguit baixeu la temperatura a 180 graus. Traieu-la quan estigui dauradeta, uns 20 minuts aproximadament. 
Veieu! És rapidíssima de fer! :)





dissabte, 25 d’abril del 2015

Pastís de formatge rústic


Ara feia molts dies que no podia escriure. Fins a finals de maig vaig a tope i no tinc massa temps per fer res, però perquè la sequera no sigui tan greu, us escric una recepta d'aquestes que es fan amb un moment. Un clàssic entre els clàssics que es pot fer en qualsevol moment. Es tracta d'un pastís de formatge que es pot fer a la velocitat de la llum perquè només cal barrejar els ingredients i posar-ho tot al forn. No s'ha de fer ni tan sols una base. Queda amb una consistència toveta però compacte, i acompanyat amb melmelada de gerds, com l'he fet jo, és addictiu. És un bon pastís per portar amunt i avall si aneu a un dinar o a un sopar, perquè no ha d'estar a la nevera i no hi ha res que es desfaci fàcilment, així que suporta bé els trajectes. Espero que us animeu a fer-lo!




INGREDIENTS:
  • 100gr de farina
  • 150gr sucre
  • 2 iogurts naturals o desnatats
  • 250gr de mascarpone 
  • 1/2 sobre de llevat
  • 3 ous
  • Melmelada de gerds
  • Un rajolí d'aigua

PROCEDIMENT:
  1. Preescalfeu el forn
  2. Barregeu els ous amb el sucre
  3. Afegiu la farina (millor si la tamiseu abans) i el llevat a poc a poc mentre aneu barrejant
  4. Afegiu el formatge cremós i els iogurts i continueu barrejant fins que quedi un tot homogeni
  5. Poseu la barreja dins un motlle (unteu-lo amb mantega prèviament!) i poseu-ho tot al forn a 160 graus uns 40 minuts. Veureu que el pastís puja, i quan el traieu del forn baixa de cop, per això queda aquesta forma tan característica més alt de les vores i arrugadet. 
  6. Deixeu refredar el pastís uns minuts i traieu del motlle
  7. Mentre refreda poseu 3 cullerades generoses aproximadament de melmelada de gerds en un cassó al foc juntament amb un rajolí d'aigua. Quan la melmelada s'hagi desfet i sigui completament líquida aboqueu-la al centre del pastís (a la zona enfonsada). Deixeu refredar fins que la melmelada torni a quallar. 





dijous, 5 de març del 2015

Galetes Oreo (...o galetes de xocolata farcides de crema de vainilla)

Seré sincera. La recepta d'aquestes galetes la vaig fer totalment a ull, i va sortir-me bé de casualitat.  La primera intenció era fer galetes de xocolata, i quan van sortir del forn i les vaig provar vaig pensar "això té gust d'Oreo". Així que vaig decidir-me a farcir-les i van convertir-se en un dels "hits" del meu repertori, fent la competència (deslleial) a les galetes Príncipe. Així és la vida de mercat.


Deixant de banda les bromes barates sobre el capitalisme, aquestes galetes, com us podeu suposar no són ben bé iguals que les comercials. La galeta és un pèl més gruixuda, tot i que si voleu, la podeu fer més fina (a mi ja m'agrada així) i el farcit és un pèl més flonjo. Com podeu veure les galetes són més marronoses, i no tan negres. Si us fa gràcia aconseguir-les negres, només cal que afegiu una mica de colorant negre a la massa de galetes. A més també li podeu fer el gravat característic de les Oreo amb els estampadors que s'estan posant de moda a les botigues de rebosteria. Una cosa bona d'aquesta versió és que no té llet així que provoca mal de panxes (ull, té mantega, que si voleu la podeu substituir per margarina).

La forma de les galetes pot ser la que vulgueu, feu servir els talladors que us vingui de gust. Jo més avall us explico la manera de fer-ho sense talladors. És una manera menys estètica que la dels talladors perquè la forma no és tan perfecta, però és més ràpida i per tant és ideal per quan heu de fer grans quantitats de galetes. Ja veieu a les fotos que el resultat és més rústic però les galetes queden ben maques igualment. El procediment us serveix igual per fer les galetes Príncipe si voleu prescindir dels talladors, o per qualsevol tipus de massa de galeta prou consistent.


INGREDIENTS

de les galetes
  • 1 ou
  • 80gr cacau pur en pols (sense sucre)
  • 320gr farina
  • 150gr sucre llustre ("glas")
  • 200gr mantega
  • 2'5culleradetes d'essència de vainilla
  • 1 pessic de sal
del farcit (aproximat, haureu d'acabar d'ajustar)
  • 75gr mantega
  • 200gr sucre llustre
  • 1'5 culleradetes essència de vainilla
PROCEDIMENT
  1. Traieu la mantega de la nevera una estoneta abans de començar perquè estigui pomada. Barregeu la mantega tallada a daus amb el sucre amb un robot de cuina o amb les mans.
  2. Bateu l’ou i afegiu-lo a la mantega i el sucre, afegiu també l’essència de vainilla. Aneu afegint a poc a poc la farina, el cacau i el pessic de sal i pasteu
  3. Quan aconseguiu una massa homogènia i que no s’enganxi, emboliqueu la massa amb paper film i deixeu-la reposar 30 minuts a la nevera
  4. Engegueu el forn, si no ho heu fet abans, i pre-escalfeu-lo a 160 graus
  5. Dividiu la massa en porcions petites, torneu a pastar i feu cilindres del diàmetre que vulgueu les galetes. Emboliqueu els “xurros” en paper film i poseu-los al congelador. S’han d’endurir prou perquè pugueu tallar les galetes (com qui talla fuet) sense perdre la forma, tampoc us passeu perquè si és massa dur, no hi haurà qui ho talli!
  6. Quan estigui prou fred, doncs, traieu una porció del congelador i amb l’ajuda d’un bon ganivet talleu el cilindre aconseguint peces rodones del gruix que vulgueu.
  7. Poseu les galetes sobre un paper de forn i enforneu-les uns 10 minuts (depenent de la mida de les galetes). Vigileu de prop el forn, aquestes galetes com que són fosques costa de veure si estan molt o poc fetes si no us hi fixeu bé. 
  8. Repetiu l’operació amb les altres porcions de massa (si us n’ha sortit massa, podeu guardar-ne una part al congelador per a properes vegades).
  9. Un cop fetes les galetes, mentre refreden feu el farcit. Barregeu la mantega, el sucre i l’essència de vainilla. En aquest cas millor si us ajudeu d’una batedora elèctrica o un robot de cuina, perquè us serà molt més fàcil aconseguir una crema fina. Si us queda poc consistent, afegiu més sucre fins a aconseguir la textura que vulgueu. Si no feu tota la massa, féu menys farcit!
  10. Poseu la meitat de les galetes de manera que quedi amunt la part interior (la que tocava a la plata quan la teníeu al forn). Poseu el farcit en una mànega i poseu-ne una mica a sobre de cada galeta (us poso una foto d'aquest procediment aquí sota, en aquest cas feia galetes Príncipe). Tapeu amb l’altra meitat de les galetes i pressioneu una mica. Deixeu reposar una estona, perquè s’enganxi bé, abans de moure les galetes amunt i avall.






dimecres, 28 de gener del 2015

Taboulé mediterrani


Aquests últims dies he estat d'exàmens a la universitat i he parat poc per casa, i he pensat que els que dineu a fora potser us interessa aquest clàssic dels meus tuppers: el taboulé. El taboulé és una amanida típica de diversos països àrabs que s'acostuma a fer amb couscous o bulgur, i que s'acompanya sempre d'herbes aromàtiques i suc de llimona. En trobareu moltes versions, amb molts ingredients diversos. Jo mateixa en faig de diferents depenent del que tenim a casa i de l'època de l'any que és. Ja veureu que és ideal per posar a un tupper perquè és superràpid de fer i perquè al servir-se fred no necessitareu ni escalfar-lo. També és ideal per l'estiu, si aneu a la platja sobretot, perquè podeu fer-lo a la nit o al matí, i quan torneu al migdia el trobareu ben fresquet a la nevera a punt per menjar. I és que el couscous del taboulé no s’ha de cuinar, l’aigua i la llimona l’inflen i el cuinen, per tant, ho poseu tot dins el bol, i al cap d’unes hores a la nevera, estarà fet. Pràctic, eh?

Els ingredients que us poso són per 1 tupper, per una persona vaja. Si voleu fer una bol gran per més persones o per acompanyar un altre plat, només cal que multipliqueu les quantitats. Com us he dit, es tracta d’una amanida, per tant les quantitats són aproximades i podeu fer de més i de menys amb allò que us agradi més.

INGREDIENTS
  • 1 tasseta de couscous
  • 1 tasseta d’aigua
  • Un pessic generós de sal
  • Un bon raig d’oli
  • 2 culleradetes d’olivada
  • Suc de mitja llimona
  • 1/2 tomàquet
  • 1/2 pebrot verd petit (o un quart si és gros)
  • 1 formatget de burgos individual
  • 1 pastanaga petita
  • Pipes de carabassa i pipes de gira-sol
  • Un pessic de pebre

PROCEDIMENT
  1. Poseu el couscous dins el tupper o el recipient que feu servir, tireu-li un bon raig d’oli i remeneu perquè s’impregni (si feu règim us podeu estalviar l’oli, fa que estigui més bo però no és imprescindible)
  2. Afegiu el mateix volum d’aigua que de couscous i afegiu també la sal (no patiu que l’aigua s’absorbirà a poc a poc). Poseu el suc de la llimona també i barregeu-ho tot. De suc de llimona, si us agrada en podeu posar més, també un pèl menys, però no podeu prescindir-ne ni posar-ne només unes gotetes, perquè de fet és el que “cou” el couscous.
  3. Talleu el tomàquet, el pebrot i la pastanaga a daus petits. Feu el mateix amb el formatge. Afegiu-ho tot al recipient i barregeu.
  4. Amaniu amb l’olivada (barregeu bé perquè s’escampi per tota l’amanida) i el pebre.
  5. Deixeu reposar unes hores a la nevera. Veureu com el couscous s’infla i passa de ser dur a ser tou com si l’haguéssiu bullit.
  6. Afegiu les pipes o altres fruits secs abans d’endur-vos el tupper o abans de servir, podeu afegir-los tranquil·lament abans, però a mi m’agrada posar-los a l’últim moment perquè estiguin ben durs.



Toma tupper! Fàcil, eh? ;)

dissabte, 24 de gener del 2015

Pastís de pastanaga amb xocolata

Després d'un kit kat necessari per exàmens, avui comparteixo amb vosaltres la recepta del pastís que vaig fer fa uns dies per l'aniversari de la meva mare, era un pastís de pastanaga farcit de xocolata i amb cobertura també de xocolata. 





I és que la pastanaga també té vida més enllà de l'amanida! N'hi ha més d'un o d'una que segur que feu escarafalls davant de la idea d'un pastís de PASTANAGA. Però segur que, si el proveu, us enamorareu. El pastís de pastanaga no té gust de pastanaga ni és un pastís salat. La pastanaga, aporta un toc dolç molt especial que fa que no tota la dolçor vingui del sucre - heu menjat mai pastanaga bullida? oi que és dolça? doncs això és el que passa-. La pastanaga també fa que sigui un pastís humidet, que és fantàstic! Ja veureu que és un pastís molt fàcil de fer i que sempre queda bé! :)

INGREDIENTS

del pastís:

  • 250gr sucre morè
  • 150ml oli d'oliva
  • 270gr farina
  • 400gr pastanaga ratllada
  • 4 ous
  • 1/2 sobre de llevat
  • 100gr de nous pelades
  • 1'5 culleradeta de canyella
  • un pessic de nou moscada
  • un pessic de sal

del farcit i la cobertura:


  • 150gr xocolata negra
  • 200ml nata (+30% m.g.)
  • 2 cullerades de mantega (20gr aprox.)




PROCEDIMENT
  1. Peleu i ratlleu les pastanagues de la mida que desitgeu (no cal que siguin superfinetes). Reserveu-les.
  2. Barregeu l'oli amb el sucre fins que quedi ben emulsionat. Després afegiu els ous d'un en un i integreu-ho tot. Per evitar que us caiguin trossets de la closca de l'ou sense voler a la barreja, trenqueu-los a part i aneu-los afegint.
  3. Tamiseu la farina i el llevat. Afegiu-los a la barreja a poc a poc i aneu barrejant, feu-ho en unes tres tongades. Assegureu-vos que no quedin grumolls i tot estigui ben homogeni. Afegiu també la sal, la canyella i la nou moscada.
  4. Afegiu la pastanaga ratllada i barregeu amb l'ajuda d'una espàtula fent perquè quedi ben distribuïda.
  5. Piqueu les nous i passeu-les per una mica de farina (evitarà que quedin totes al fons). Afegiu-les a la barreja.
  6. Avoqueu-ho tot al motlle (recordeu untar-lo amb mantega abans perquè no s'enganxi!) i poseu-ho al forn prèviament preescalfat a 180 graus. Coeu-ho uns 45 minuts i comproveu que ja està fet amb un escuradents abans de treure'l del forn.
  7. Mentre el pastís es cou, podeu fer el farcit i la cobertura. Per fer-ho, escalfeu la nata fins que estigui a punt de bullir i avoqueu-la sobre la xocolata trossejada. Barregeu amb unes barnilles i afegiu la mantega fins que quedi una barreja fina i homogènia.
  8. Quan el pastís estigui fred, partiu-lo per la meitat amb l'ajuda d'un ganivet ben llarg (com el del pa per exemple). Farciu-lo amb la xocolata, i torneu a unir les dues parts.
  9. Cobriu el pastís amb la resta de xocolata i decoreu-lo com vulgueu.